Sóc estrangera, sempre.
De naixement.
Doble García,
mai un escut que obrisi portalada gran
a la seu
. de les cent families.
Canaletes, la meva font,
em farà tornar, un i un altre cop.
Engaxada a les aigües
hi estic, sí,
ahir, avui i sempre.
Enganxada
al blanc i negre ronyós
(que ja quasi no es veu)
de les Rambles, Bonsuccés
de Colom
del Raval
del Born.
Enganxada. Enverinada.
I una mica
. espantada.
Angoixada
per la boira sentimental
de qui és turista permanent
a casa seva.
No veig be.
No sé on miro.
Escolto, i no entenc.
Toco i no sento
. el que recordo.
Cent families.
Les endevino, al Passeig.
(Les fardades globals, d’ara
no han ofegat, encara,
les fardades casolanes, d’enguany.)
Sóc benvinguda, sí.
Però de passada,
de camí enlloc,
. de visita.
*
Vinc del blanc i del negre.
De l’estretor, pudorenca,
de Ciutat Vella.
Però visc en brillant technicolor
a l’altra banda de la frontera [inexistent]
que és aquesta, la meva [home away from home]
. guiriland, eterna.
Vam marxar. Tots.
Al mar i a la muntanya.
A les illes.
A continents. Varis.
Als marges nets
. de poble i cruïlla.
*
Sóc estrangera
a casa meva.
. I remain foreign
To the one hundred
To the 6 million
. (els sis, i tant, de l’infantesa).
Sóc visitant
[entusiasta. distant]
de la llengua
dels costums
de la gresca.
Sóc turista.
Però segueixo enganxada.
Enverinada, sempre
per l’aigua
per aquesta ciutat
palau de cent només, potser
pero llar [parcial, contradictòria]
de centenes. Milers.
Segueixo enganxada,
al seu blanc i al seu negre.
*