Sóc estrangera, sempre.
De naixement.

Doble García,
mai un escut que obrisi portalada gran
a la seu
.            de les cent families.

Canaletes, la meva font,
em farà tornar, un i un altre cop.

Engaxada a les aigües
hi estic, sí,
ahir, avui i sempre.

Enganxada
al blanc i negre ronyós
(que ja quasi no es veu)
de les Rambles, Bonsuccés
de Colom
del Raval
del Born.

Enganxada. Enverinada.
I una mica
.                 espantada.

Angoixada
per la boira sentimental
de qui és turista permanent
a casa seva.

No veig be.
No sé on miro.
Escolto, i no entenc.
Toco i no sento
.                    el que recordo.

Cent families.
Les endevino, al Passeig.
(Les fardades globals, d’ara
no han ofegat, encara,
les fardades casolanes, d’enguany.)

Sóc benvinguda, sí.
Però de passada,
de camí enlloc,
.                     de visita.

*

Vinc del blanc i del negre.
De l’estretor, pudorenca,
de Ciutat Vella.
Però visc en brillant technicolor
a l’altra banda de la frontera [inexistent]
que és aquesta, la meva   [home away from home] 
.                       guiriland, eterna.

Vam marxar. Tots.
Al mar i a la muntanya.
A les illes.
A continents. Varis.
Als marges nets
.                       de poble i cruïlla.

*

Sóc estrangera
a casa meva.

.        I remain foreign
         To the one hundred
         To the 6 million
.                      (els sis, i tant, de l’infantesa).

Sóc visitant
[entusiasta. distant]
de la llengua
dels costums
de la gresca.

Sóc turista.
Però segueixo enganxada.
Enverinada, sempre
per l’aigua
per aquesta ciutat
palau de cent només, potser
pero llar [parcial, contradictòria]
de centenes. Milers.

Segueixo enganxada,
al seu blanc i al seu negre.

*